sábado, 27 de noviembre de 2010

El futur dels llibres de text...

En aquesta nova entrada del blog comentaré alló més important ( al meu parèixer) de l'exposat en una sèrie de conferències a les quals he assistit en el marc de les jornades de la UJI “Els llibres de text, a examen”, i de dues entrades del blog de Jordi Adell : "Carta a los editores de libros de texto" y “El futuro de los libros de texto".
Finalment reflexionaré sobre el que m'ha impactat i m'ha cridat més l'atenció sobre el tema, donant així la meua opinió al respecte.

En primer lloc, quant a la conferència de Jaume Martinez Bonafé, (Professor Titular del Departament de Didàctica i Organització Escolar en la Facultat de Filosofia i CC. Educació de la Universitat de València) comença dient que els llibres de text no són més que un recurs per als mestres, allò que ens ha ajudat a aprendre al llarg de la nostra vida, però que hem d'anar més enllà. En un món en el qual gaudim de la possibilitat d'introduïr nous usos i recursos a l'aula gràcies a les noves tecnologies, és fa innecessari l'ús dels llibres de text, que d'altra banda són, com diu el professor Martinez, un arma i una teoria pedagògiques que reflecteixen ni més ni menys les idees pedagògiques, educatives d'uns determinats mestres (els autors de determinat manual). D'altra banda, els llibres de text tendeixen a mostrar-nos una visió incompleta de la realitat en què vivim. Un determinat llibre fa al·lusió (en la majoria dels casos) a un determinat model de societat, obviant en moltes ocasions que no només existeix eixe model predominant. Es deixa de vegades a banda, i sobre tot als manuals més antics, a les minories socials, culturals, científiques, etc. Així impedim que els alumnes puguen completar els seus coneixements i que obrin els seus esquemes. A més, diu que els llibres de text són un importantíssim negoci que enriqueix a les editorials (jo, després de conèixer la desorbitada quantitat de 900 milions d'euros que guanyen cada any a Espanya només amb llibres d'aula, no puc més que pensar el mateix). Així, és normal que els editors siguen els primers a negar la necessitat d'un canvi pedagògic, doncs no els convé.
Finalment, explica les caracteristiques de la pedagogia escolàstica, de la que jo destacaria el fet de separar completament l'escola de la vida familiar i social de l'individu (cal dir que a estes altures de la història encara és molt freqüent) i que es considera a la cultura com una cosa estàtica (fet que no pot estar més allunyat de la realitat). Jaume Martinez Bonafé aposta per una educació pràctica, actual i en la que els treballs per projectes estiguen a l'ordre del dia. Els alumnes també són capaços de crear coneixement, de fer coses interessants.

A continuació vull parlar d'una altra conferència a la que he assisitit dins de les jornades abans nomenades i que trobe que pot anar relacionada amb el tema que tractem.
La conferència “Els llibres de text en Valencià”, estava a càrrec de Paül Limorti (professor de la Universitat d'Alacant). En un principi el professor feia una introducció en la que parlava de la evolució dels manuals de Valencià a l'aula (com es passa de només lletra a afegir-se dibuixos i activitats més lúdiques), però hi ha coses en aquest mestre que em fan pensar que està molt lluny de concebre l'educació sense els llibres. Així, si bé fa a la xarrada una reflexió final sobre el control polític i editorial en els continguts dels llibres, afegint també dades econòmiques (14'46 milions d'euros que van guanyar les editorials venent llibres de valencià a la Comunitat Valenciana en 2008) continua pensant que els llibres són quasi indispensables. A la pregunta de com saber si els continguts i l'ideari són els adequats ell respon que investigant i decidint quin llibre s'apropa més a allò que el mestre vol ensenyar.
Explicant allò que va esdevindre a la conferència vull exposar que hi ha opinions molt diverses respecte de l'ús dels manuals d'aula i que és deure nostre decidir quin camí volem que seguisca la educació i qué volem que els nostres alumnes aprenguen.

D'altra banda, de les dues entrades al blog de Jordi Adell (professor de la UJI i director del CENT), vull destacar-ne una sèrie d'aspectes que resumiré en unes poques línies, per no fer el post massa llarg.
Així, destaque d'una banda la crítica que fa d'aquests que pensen que “digitalitzant els llibres de tota la vida”, es a dir, afegint-hi imatges i “traslladant” el format a una pantalla pensen que canvien la pedagogia. Allò important no és tindre 35 ordinadors inútils en una classe, sinó saber com aprofitar-los.
D'altra banda, la importància que dóna a que els mestres compartisquen activitats, idees i recursos online amb plataformes tant interessants com http://twitter.com/ i a treballar per projectes entre escoles fent que siguen els propis alumnes els que creen coneixements actualitzats i reals en el món en què viuen.

Crec que la meua opinió al respecte ha quedat prou clara, però tot i així faré un recopil·lament d'idees.
-No serveix de res implantar les noves tecnologies si no les utilitzem bé.
-Acabar amb l'ús dels llibres de text no significa canviar-ne el suport.
-Si el llibre “controla” d'alguna manera al mestre, per a qué serveixen 3 anys de carrera universitària?
- No és vol acabar amb els suports de paper. Hem de continuar ensenyant a escriure i a llegir, però com diria Paulo Freire, per a comprendre el món.

viernes, 19 de noviembre de 2010

Desapareixeran a poc a poc els llibres de la nostra vida?

Dimecres passat, veient una presentació d'un dels spots que hem fet els alumnes per a Noves Tecnologies, uns alumnes van incloure una imatge impactant: un llibre cremant-se (com a símbol de la progressiva substitució dels llibres de text a les aules per les tecnologies digitals) i això em va fer plantejar-me una sèrie de qüestions, però, primer de tot, vull que quede clar que sóc defensora de les TIC a l'aula i per diverses raons:
-són un mitjà útil, pràctic i dinàmic d'obtenció d'informació i d'aprenentatge.
-formen part de la nostra vida i, sent l'aula un microcosmos on trobem allò mateix que hi ha fora, és fa necessari incloure-les-hi de manera responsable.

Però això també fa que em planteje la possibilitat de que els llibres com a tal acaben desapareixent, ja no sols de l'aula, sinó que també de la resta de situacions. L'avanç de la tecnologia és imparable i no deixe de sentir llàstima perquè el paper pase a una altra vida. Com a lectora que soc aprecie l'olor d'un llibre quan l'estas llegint, el gust de passar una pàgina amb ansietat per saber com continua la història...Opine que amb una pantalla, un lector no podrà sentir mai el mateix.

Torne a recalcar que soc una ferma defensora de les TIC, però de vegades em fa por pensar  en el món cap al qual ens dirigim, però supose que això li passarà a més gent a part de a mi mateixa, no?

martes, 16 de noviembre de 2010

Spot " Obrim l'escola al món".

A aquesta nova entrada del blog he incrustat el video del spot publicitari que hem realitzat les meues companyes i jo per a l'assignatura “Noves Tecnologies aplicades a la Educació”.
En ell, haviem d'exposar en aproximadament 30 segons, amb imatges, so o lletra arguments per a animar els mestres a que comencen a utilitzar les TIC a l'aula.

Ací us deixe el video:



El procés d'elaboració del spot ha sigut el següent:
En primer lloc, hem fet una “pluja” d'idees per a decidir què podria ser original i factible. Així hem arribat a la conclusió de que tal vegada utilitzar coberts de cuina disfressats de persones (mestres i alumnes) seria creatiu i que potser ningú faria alguna cosa d'aquest tipus. També ha pesat en la nostra elecció el fet de què no voliem que aparegueren marques publicitàries en cap moment del video, cosa que si haguerem utilitzat ninots hauria pasat.

En segon lloc, hem fet un esquema en paper amb les imatges que voliem que aparegueren al video i el text que anàvem a llegir. En un principi era molt llarg però hem hagut de reduir-lo perquè quedara millor amb les imatges. Una vegada fet això ens hem disposat a grabar el video: hem muntat “l'escena” i hem fet una sèrie de videos de 2 o 3 segons que després hem muntat amb el programa Windows Movie Maker. Al mateix temps que anàvem fent el video buscàvem a http://www.jamendo.com/es/ una cançó que quedara bé al video i ens hem decidit per “Sulla strada del Ritorno” de Walter Mazzaccaro:
http://www.jamendo.com/es/player#/track//?album_id=69247&n=all&order=numalbum_asc#/album//?id=69247#0/


En tercer i últim lloc hem tornat a reunir-nos per finalitzar el video (afegint la veu i l'audio i modificant la forma de les lletres del video, ja que en un principi eren per ordinador). Una vegada fet això hem guardat el video en una carpeta de l'ordinador i l'hem pujat a http://www.youtube.com/.

Allò que més difícil m'ha semblat en un principi(i també allò nou que he aprés) és el següent:

-Montar un video. Gràcies a que una companya ja havia utilitzat programes d'edició de video abans a l'institut no hem anat massa perdudes en aquest tema i he descobert per a la meua sorpresa que no és tan difícil com en un principi sembla i que el secret és a la pràctica.
- Mesclar una cançó ja existent extreta de la xarxa amb la pròpia veu utilitzant un editor de so i després afegir-la al video. En aquesta part hem tingut prou problemes, ja que no sabiem com fer-ho. Després d'un poc d'investigació i de certes orientacions ho hem aconseguit amb major o menor encert.
-Pujar un video a http://www.youtube.com/. En un principi hem intentat crear un compte al meu nom, però no sabem per què no ha sigut possible (no he rebut el correu d'avisament tampoc). Després hem recordat que una altra companya ja tenia un compte i l'hem pujat des d'ahi. Com no podíem pujar-lo en el format en què ho haviem creat hem hagut de fer alguns canvis, així hem convertit el video de format Movie Maker a AVI (Audio Video Interleave ). Finalment hem pogut gaudir del video a la xarxa.

domingo, 24 de octubre de 2010

Un dia en la meua vida

La feina encomanada pel professor aquesta setmana anava relacionada amb les imatges.
Haviem d'agafar la nostra càmera de fotos i aconseguir que en elles quedara representat el nostre dia a dia com a estudiants. A continuació haviem de pujar les fotos a http://www.flickr.com, comentar-les, formar part d'un album comú de l'assignatura i encrustar una presentació de diapositives amb les fotos al blog.

Ací estan les meues diapositives:






Primerament, he de dir que ha sigut més dificil del que pensava fer la feina de manera correcta. M'he equivocat moltes vegades fins que he aconseguit fer un treball decent. Tinc sort de ser d'aquestes persones que pensen que la millor manera d'aprendre és fent continus errors i, encara que en alguns moments he perdut la paciència crec que he pogut dur-lo endavant.

En un principi he visitat algunes pàgines web que explicaven per a qué servia aquesta web(jo no havia sentit mai parlar d'ella abans) i he sabut que era un lloc web que funcionava com a xarxa social i en el que es poden gestionar, compartir imatges, etc amb seguretat, ja que pots posar llicències Creative Commons a les teues imatges.
A continuació m'he enregistrat i he pujat les meues 12 fotos. Això ha sigut la part més fàcil, ja que després he tingut algunes dificultats per trobar com unir el meu àlbum al grup de classe i sobre tot per a posar l'enllaç HTML a l'entrada. Després de molt de buscar i d'intentar moltes coses he descobert com fer-ho (cal dir que amb un poc d'orientació). La veritat és que en alguns moments m'he sentit un poc analfabeta digital, però per a això estem ací, per a aprendre, no?
D'aquesta experiència puc traure algunes coses positives. Són les següents: he aprés a moure'm i a conèixer un poc més un lloc web abans desconegut, he comprés la gran utilitat que tenen aquest tipus de webs (compartir i gestionar imatges) i he pogut fer un enllaç HTML (espere que de forma correcta).

Bé, espere que us agraden les meues fotos i que valoreu tot el treball que hi ha al darrere.

domingo, 17 de octubre de 2010

El canvi en l'ús de les TIC

Dijous passat, un professor de la Universitat, ens va manar un treball per a classe en el que haviem d'explicar quines eren, des del nostre punt de vista, les aptituds que feien d'un mestre un bon mestre. Ens recomanava que pensàrem en els mestres que vam tindre quan anavem a l'escola i va ser així com vaig començar a reflexionar sobre com van ser-me introduïdes les noves tecnologies.
De cap manera tenien un lloc important al currículum (i cal dir que fa només 8 anys que vaig acabar l'educació Primària), ja que les ensenyava un mestre durant una hora setmanal, la qual pertanyia a l'horari estipulat per a Coneixement del Medi, i durant només un curs.

A més de tot allò anterior, durant les classes d'informàtica (que així s'anomenaven) ens dedicavem només a fer activitats per ordinador en les qual "clicàvem" damunt d'una fletxeta i anavem passant d'exercici a exercici després d'haver encertat una sèrie de qüestions (tal volta com si fos una màquina d'aprenentage automàtic).

Amb això no vull criticar la feina que van fer els mestres d'aquesta època, la tecnologia no havia avançat al ritme que ho fa ara, les necessitats no eren les mateixes i la preparació tampoc. L'únic que vull és fer reflexionar sobre el perill de continuar utilitzant la tecnologia de la mateixa manera a hores d'ara. En la mentalitat col·lectiva encara no s'entén la importància didàctica, en valors, etc que ens poden oferir.

Continuarem ensenyant de la manera antiga o decidirem donar a les TIC la importància que tenen?

jueves, 14 de octubre de 2010

Cinc idees clau sobre la competència digital


Bé, ací està la meua segona entrada al blog.
El professor de Noves Tecnologies ens ha encomanat extraure 5 idees clau sobre la Competència Digital, així que m'he disposat a llegir el Currículum de primària de la Comunitat Valenciana (annex 1) i el Reial Decret d'Ensenyaments Mínims i a extraure conclussions.
De tot allò que he llegit, les conclusions que puc extraure són les següents:

  • Si bé el “Tractament de la informació i competència digital” està present al Currículum de Primària per a la Comunitat Valenciana com una de les competències que han de ser assolides per els alumnes al llarg dels seus anys escolars, aquesta no té un apartat propi dins del currículum (com tenen àrees com les matemàtiques o les llengües). Només es nomena dins d'algunes àrees com la de Coneixement del medi natural, social i cultural en l'objectiu 15Utilitzar les TIC per a obtindre informació i com a instrument per a aprendre i compartir coneixements i valorar la seua contribució a la millora de les condicions de vida” i l'àrea d'Educació Física, dins de l'apartat de criteris d'avaluació “Usar les tecnologies de la informació i la comunicació deforma cooperativa i amb sentit crític per a obtindre informació relacionada amb l’Educació física, i per a establir intercanvi d’opinions amb l’alumnat d’altres centres docents.” Potser queda poc explicitat el paper que tenen mestre i alumne dins de l'assoliment d'aquesta competència, és a dir, els objectius i criteris d'avaluació no estan del tot clars.
  • Al Real Decret d'Ensenyaments Mínims s'explica d'una manera més concreta que és allò de la Competència Digital. Es tractaria de la recerca i tractament de la informació en els seus distints soports (imatgens virtuals, video,llenguatge icònic,etc) i de la correcta aplicació i transferència d'allò aprés mitjançant les noves tecnologies a l'aula, ja que dispondre d'informació no garantitza el seu enteniment. Es tracta de que els alumnes puguen ser capaços de transformar aquesta informació en coneixement (aprendre d'ella).
  • Un altre punt important a tenir en compte és la responsabilitat que el mestre ha de ser capaç d'inculcar en l'alumne per aconseguir que aquest sigue una persona responsable i crítica amb la informació que rep. Responsable perque ha de conèixer els perills que comporta en si mateix l'ús de la tecnologia en persones que estan formant-se (informació errònea, inadeqüada...) i crític amb allò que rep: ha de saber en la recerca qué és i per a qué serveix i no limitar-se a copiar allò que veu. El mestre ha d'intentar que l'alumne vaja més enllà de la manera tradicional de treballar.
  • El Reial Decret d'Ensenyaments Mínims, aiximateix indica que en la pràctica a l'escola, és necessari que xiquets i xiquetes sàpien treballar tant de forma individual com cooperativa amb els suports tecnològics i la informació que reben d'ells, com a mitjà per a aconseguir l'enriquiment personal i com a estratègia per desenvolupar conductes socials respectuoses.
  • Al decret citat anteriorment s'indica que:“la utilització bàsica de l'ordinador, i la busca guiada en Internet, contribueixen també, de forma decisiva, al desenrotllament d'esta competència”. No es fa quasi menció a la gran quantitat de recursos tecnològics i virtuals que poden servir en un aula a més dels ordinadors. Està bé que es prepare als alumnes per a viure a la societat en que estan, però també seria convenient que les noves eines serviren per a crear noves metodologies a l'aula. Tal vegada és moment de que els mestres busquen altres eines tecnològiques (blogs, ús de google maps, etc.)

martes, 5 de octubre de 2010

Per què crear un blog?

Aquesta és la pregunta que em feia jo aquest matí abans d'endinsar-me en el món dels blogs virtuals.

Primer de tot he "investigat" un poc a la xarxa sobre qué és un blog, entrant per a això en pàgines web que describien clarament els objectius que te aquest tipus de ferramenta. Llegint en http://es.wikipedia.org/wiki/Blog he aprés que un blog és simplement un lloc web que guarda de forma cronològica (del més recent al més antic) textos d'un o diversos autors de temes molt diversos (de fet en un blog podem llegir o escriure sobre quasi qualsevol tema: viatges, literatura, filosofia... o com en el nostre cas sobre l'educació i els nous recursos tecnològics). El creador de qualsevol blog pot rebre visites i comentaris dels lectors, cosa que fa que la seua feina sigui reconeguda i no quede simplement com a mera reflexió. M'ha sorprés força assabentar-me que els creadors dels primers blogs es van basar per a la seua confecció en els cuaderns de bitàcola que s'escribien als vaixells fa segles durant les llargues travesseres.

En segon lloc, com que el blog que hem fet tractarà d'educació, s'ha fet indispensable visitar alguns blogs sobre aquest tema. Per això he clicat a l'enllaç següent de l'aula virtual: http://ciberespiral.org/index.php/ca/gaudeix-espiral/gaudeix/premi-edublocs/110-ja-tenim-els-blocs-guanyadors i he vist alguns dels temes i recursos que havien sigut emprats a aquests blogs.
Per una part he entrat a : http://www.garachicoenclave.blogspot.com/ , un blog de mestres d'una escola de Canàries que atén una Aula Enclave, dedicada a alumnes de secundària amb Necessitats Educatives Específiques. M'ha paregut curiós el fet que els autors de la pàgina hagen inclós música (Amelie, Los chicos del coro), així com la possibilitat de penjar fitxes de material didàctic perque altres mestres, o tal vegada pares i alumnes puguen descarregar-les (si alguna vegada havia entrat a un blog simplement havia vist entrades amb lletra o imatges). A continuació he visitat el següent blog: http://www.educacionmusical.es/ que tenia uns objectius diferents dels de l'anterior, ja que aquest incloia videos o notícies sobre cultura musical, partitures, etc. Una altra possibilitat dels blogs que he descobert és la d'enllaçar-hi videos musicals de webs com http://www.youtube.com/.
A més he visitat altres webs com http://principitosmh.blogspot.com/ (d'un mestre d'educació infantil) o http://tertuliademaestrasdeinfantil.blogspot.com/, en la que diferents mestres de primària recopil·len recursos i idees així com que comparteixen experiències de diversa classe.

Finalment, quant a la feina de recerca a la xarxa, he buscat blogs actius de la meua ciutat (Castelló) i l'únic que he trobat amb el qual estigués jo relacionada no és del tot actiu. És el blog del col·legi públic Lluïs Revest, lloc on vaig realitzar el Prácticum I el curs passat. L'adreça és la següent: http://lluisrevestrecicla.blogspot.com/. Aquest és un blog clàssic temàtic. En ell s'expliquen algunes acivitats de reciclatge que du a terme aquesta escola per concienciar els alumnes de la necessitat de ser respectuosos amb el medi ambient.

Després de fer aquesta activitat crec que ja puc dir amb major certesa per a que serveix un blog. És un espai on quelcom pot reflexionar, compartir i rebre idees i aportar recursos. Els blogs educatius en particular són molt útils pel fet que tenen tal vegada dues funcions: d'una banda la “tradicional” (exposar i compartir un tema en concret) i una més nova: fer de vehicle per a promoure l'ús de les noves tecnologies a l'escola.

Una vegada estrenada aquesta primera entrada només cal dir que podeu comentar, ja que “un blog s'alimenta de comentaris”.